Situació i construcció de l’edifici
La Casa del Portal del Pardo va ser edificada durant el segle XVI al costat d’un dels portals que formava part del recinte emmurallat de la vila del Vendrell, anomenat el Portal del Pardo; l’únic que s’ha conservat fins ara.
Actualment, es troba al carrer Major, un dels carrers principals, situat al casc antic de la vila. Probablement, l’edifici va ser construït per allotjar el llinatge dels Nin, que segurament, era la família Vendrellenca més rellevant d’aquella època.
La primera referència que es té de l’edifici és de 1518, quan el seu propietari, Bernat Nin, la inscriu en un capbreu; per tant, estem davant d’una casa amb més de 500 anys d’història.
Estructura i decoració de la Casa
L’edifici és de planta rectangular; dues de les seves façanes donen a la via pública, una tercera dona al jardí, i l’altra toca amb la casa veïna. Consta de 3 plantes: la planta baixa, el pis principal i les golfes; i a més a més, compta amb les torres, que tenen una planta més.
Si parlem dels elements estructurals de l’edifici, podem mencionar que és difícil identificar-los de manera precisa, però hi ha presència de carreus de pedra, murs de tàpia, fàbriques fetes amb maçoneria amb morter de calç, etc. A més a més, hi trobem guix, i pedra tallada i escairada. Referent als elements decoratius, n’hi ha en abundància a les dues façanes que donen a la via pública, com per exemple les llindes i els muntants de les obertures, o els esgrafiats.
La Casa del Portal del Pardo té moltes obertures, ja que la majoria de les seves façanes donen a l’exterior; per tant hi trobem balcons, finestres i les dues galeries d’arcades situades a les golfes. Els esgrafiats de les façanes també són un altre element decoratiu important, sobretot a la façana que dona al carrer de les Quatre Fonts; i hi podem observar esgrafiats de tres motius: geomètrics, formes naturals i formes artificials.
Propietaris de la Casa
1518-1773 La família Nin
La família Nin va ser la primera propietària de la Casa del Portal del Pardo, era una de les famílies més importants de la vila. El primer propietari va ser Bernat Nin, i l’any 1527 li va vendre la casa al seu fill, Lluís Nin. En un capbreu del 1562 trobem la Casa del Portal del Pardo en propietat de Bernat Nin Morató, fill de Lluís.
Era un Palau renaixentista amb decoracions de relleus; i la sala damunt del Portal es denominava “Cambra dels Patrons”, en la qual s’hi hostatjaven els capitans dels vaixells que feien escala a la vila. És obligatori mencionar l’escut de la família (situat sota el Portal del Pardo) el qual ha quedat com a record de l’estança d’una de les famílies més rellevants de l’època.
1773-1793 Gertrudis Trillas de Serrat i Jean Baptiste Aubert
Gertrudis es va casar amb Jean Baptiste, cònsol de França a Barcelona entre els anys 1774 i 1793. El matrimoni va fer una restauració de la casa espectacular; va convertir els finestrals en balcons, va construir una capella i va bastir una font i uns bancs al jardí, a més a més d’ornamentar les façanes amb esgrafiats i tapar la galeria d’arcades de les golfes.
Malauradament, en acabar la gran restauració, van haver de fugir a França quan va començar la guerra franco-espanyola l’any 1793.
1793-1957 La família Guimerà
Pau Guimerà Virgili va comprar la casa a François Aubert (fill de Jean Baptiste) l’any 1793, i va a passar a dir-se Can Guimerà. L’any 1892 la va deixar d’herència al seu fill Pau Maria Guimerà Borrell, i la casa va a passar a formar part de la neboda d’aquest, Maria Anna Guimerà Saló.
Maria Anna Guimerà, de Barcelona, era mestra de professió, i en casar-se amb Emili Folch, del Vendrell, procurador i registrador de la propietat, va obrir un centre educatiu per a nenes a la mateixa Casa del Portal del Pardo, impartint classes al saló. L’any 1952, Maria Anna va deixar la propietat a la seva filla Matilde.
Finalment, Apel·les Fenosa va comprar la Casa del Portal del Pardo a Matilde Folch Guimerà l’any 1958.
Apel·les Fenosa i la Casa del Portal del Pardo
Apel·les Fenosa vivia a París des del 1939; i el 1957, junt amb la seva dona Nicole, van fer un viatge a Barcelona. En retrobar-se amb els seus amics els van comentar que volien mirar una casa a Catalunya per passar els estius; els agradava molt la zona de l’Empordà, però no es podien permetre cap. Un dia van passar per la zona del Camp de Tarragona, i la Nicole va comentar que aquella zona també li cridava l’atenció; així doncs, van parar al Vendrell i van anar a veure al Notari (ja que a França és molt comú)
Quan el Notari els va ensenyar la Casa del Portal del Pardo; a la Nicole li va semblar massa i a l’Apel·les no li podia agradar més; així que, quan el notari els va donar el nom de la Matilde, el matrimoni es va dirigir a casa seva. Ella va estar encantada de vendre’ls la casa, ja que sinó es vendria en una subhasta pública i a més a més, era una gran admiradora de l’artista. El matrimoni va començar a recaptar diners venent les escultures de l’Apel·les fins que van aconseguir comprar la casa el Maig de 1958.
A partir d’aquell moment van començar a fer la reforma de la Casa, dedicant-li mesos i mesos. Només venien a l’estiu, ja que els hiverns els passaven a París; però mentre estaven aquí l’ambient era d’allò més vacacional. A la casa acollien als seus amics francesos, i poc a poc, aquests van anar comprant cases al voltant i també passaven els estius a Catalunya.
Apel·les s’asseia cada dia a la finestra que dona a sobre la porta de la muralla, fins el punt que els habitants del Vendrell sabien que si passaven pel carrer i l’artista no era a la finestra volia dir que no hi era a casa. Quan ell ja no hi va ser, la Nicole seguia venint, per mantenir la casa viva, tot i que s’hi respirava un ambient totalment diferent des de que l’Apel·les no hi era.
La Nicole ho va llegar tot a la Fundació Apel·les Fenosa, i durant els últims anys de la seva vida es va dedicar a empènyer tots els projectes que la fundació duia a terme. Actualment, a l’edifici hi trobem la seu de la Fundació Apel·les Fenosa, juntament amb el Museu.