Les notícies que arriben d’Europa els fa evident que l’opciò obligada serà l’exili de Joan Junyer i Dolors Canals.. Ernest Hemingway i Homer Saint-Gaudens (Director del Departament de Belles Arts del Carnegie Institute de Pittsburg) els ofereixen uns documents que reconeixen que Junyer és un artista important i que, amb el seu art, pot afavorir el món cultural dels Estats Units. Gràcies a aquest aval s’embarquen cap a Nova York.

Arribats a Nova York queden copsats per l’aire de llibertat. Ben aviat la Dolors és nomenada directora de la primera guarderia de guerra i poc després té un programa d’ona curta a la CBS sobre temes relacionats amb la infantesa. En Joan, per la seva banda, gràcies a la descoberta de les fustes tropicals, comença a investigar la condició de la fusta com a suport i base de la pintura i fa que el seu paper vagi creixent fins a treballar la seva condició d’objecte.

El seu treball, on els dansaires assumien el motiu de les pintures i dibuixos, va interessar al Museum of Modern Art de Nova York, on el curador d’arts escèniques, George Amberg, va promoure una exposició seva l’any 1945.

Era la primera presentació a l’entorn del moviment i els ambients scenogràfics que s’oferia en el Museu, amb la presència de diferents maquetes i figures en alt relleu.

L’any 1950 es presenta al Museu d’Art Modern de Washington una retrospectiva que s’inicia amb les obres de danses mallorquines i fins a les obres que havia realitzat pel ballet.

Gravació de veu dels Jocs Florals de Nova York:

Galeria de Nova York: